M'ajudes?

Fa unes setmanes es va crear una nou racó a l’aula del més grans de l’escoleta de Valldemossa. En aquest temps m’ha resultat molt enriquidor observar el joc que poden desenvolupar els infants amb els diferents materials, les interaccions i els intercanvis que es donen, com una peça de vestir o unes sabates es poden convertir en el millor aliat dels més petits i fins i tot quins són els progressos que ells mateixos van duent a terme en els seus jocs.

A pesar de les diverses oportunitats que ha donat aquest espai de les disfresses a l’aula, no és una simple descripció el que vull fer sinó que volia compartir amb vosaltres un moment puntual, una interacció molt breu entre dos infants que vaig poder observar l’altra dia i que m’ajuda a anar més enllà de sols unes sabates de disfressa.

Na C. i na J., com solen fer tots els matins, van agafar del nou racó de l’aula unes sabates que substituïssin les seves, unes que fan renou, que sols tenen quan són a l’escoleta. Una vegada se’ls havien posat, vana anar a fer una volta per el passadís i així lluir la seva nova adquisició.

Jo les observava en la distància i a na C. la sabata que havia agafat, que s’ha de dir li era bastant gran, se li desfermava tota l’estona però ella se la col·locava com podia i seguia caminant. En un moment determinat es va aturar i acotada al terra va intentar fermar-se-la bé d’una vegada. Per més que ho intentava no podia. En aquell moment va alçar es cap i mirant a la seva companya li va dir: “M’ajudes?” assenyalant-li la sabata. J. sense pensar-s’ho es va acotar i li va fermar. Després C., que havia estant observant com ho feia la seva amiga, la va mirar i li va dir: “Gràcies” al que J. va contestar: “De res”. Es van aixecar del terra i donant-se la mà van seguir la seva ruta per l’escoleta, amb una rialla dibuixada a la cara.

Es tracta d’un moment breu, d’un intercanvi entre infants que podria haver passat desapercebut als meus ulls, però en aquell moment vaig tenir la sort de poder gaudir. Un intercanvi de tres paraules i gestos, que sense ser una cosa premeditada, va donar sentit a moltes de les coses per les que es treballa en el centre dia a dia.