Fa unes setmanes
vaig assistir a un seminari al voltant de la infància que me va agradar molt.
Volia compartir en aquesta entrada algunes de les idees que en vaig extreure,
entre moltes altres.
CRECER, APRENDER e
INNOVAR, van ser algunes de les paraules amb les que vam entrar dins el tema de
la infància, un tema que per damunt de tot penso que implica respecte.
Tal i com ja hem
sentit moltes vegades el nostre objectiu principal ha de ser crear unes bones
condicions que potenciïn el ple desenvolupant dels infants. És en aquests
primers anys de vida en els que es crea el “fons de reserva” que ens acompanya al
llarg del nostre camí. Afermament en el que queda demostrada la importància d’aquests
primers aprenentatges, intercanvis i interaccions.
L’autoeducació és
un altra factor important en tot aquest procés, la importància de trobar el
propi temps, de donar als infants les oportunitats i estratègies que necessitin
per trobar-lo i així deixar aflorar les potenciats que tenen tots i cada un d’ells.
D’aquesta manera és
com des de petits ens anem convertit en qui som, anem creant la nostra identitat,
que a la vegada de fer-nos únics i diferents a la resta ens ajuda a unir-nos
als demés també, a trobar el nostre lloc entre els altres, ja sigui a causa de
les nostres
És necessària per
tot això una educació que estimuli el desenvolupament i que fomenti l’autorregulació
de cada un. Per aquesta autoregulació són molt importants els límits. Aprendre
a respectar-los i a conviure amb ells, quines coses puc o no puc fer.
Dins el meu rol de
mestre-practicant, aquest és un aspecte que em costa molt de treballar, la contundència
a l’hora de posar límits als infants, d’ensenyar-los fins a on poden arribar.
Tinc molt gravada una frase que la meva tutora m’ha dit en més d’una ocasió: “Posant
límits als infants els estàs respectant”. Donada la seva importància, penso que
aquest és un dels aspectes més importants a treballar per la meva part.
Com a conclusió
volia destacar que crec que tot aquest recull d’idees, relacionades les unes
amb les altres, duen a aconseguir el plaer d’evolucionar i anar adquirint
autonomia. D’aprendre a parlar de tots els tipus d’emocions en cada moment. En
definitiva d’aprendre a conviure amb un mateix i amb els altres. D’aprendre a
viure la vida.
Vos enllaç un vídeo
que ens van mostrar quan parlàvem dels períodes del desenvolupament i que em va
sorprendre molt:
No hay comentarios:
Publicar un comentario