Reflexionant sobre el nostre projecte de millora

El nostre projecte de millora, explicat anteriorment a una entrada, és titula “La participació: interessos i necessitats de les famílies”.

Tot i que encara ens queden unes setmanes de treball per acabar-lo, ara que ja el tenim encaminat i una gran part del mateix ja es troba plasmada, a més d’algunes activitats ja dutes a terme, creiem que és interessant reflexionar al voltant d’aquesta feina feta, sobre la que hauríem pogut fer i de totes les tasques pendents, així com de les possibilitats de continuïtat en el temps que ofereix el nostre projecte i la nostra manera de plantejar-ho. 

Tal i com ja vam esmentar, el projecte sorgia d’una necessitat real detectada al centre i amb les famílies. Nosaltres hem treballat demanant opinió directament a les famílies, mitjançant un qüestionari, i em intentat plantejar noves alternatives i millores per tal d’atendre les reclamacions realitzades tant per part d’aquestes com de l’equip docent del centre. D’alguna manera, podem dir que el nostre rol ha estat el de connector entre aquests dos contextos. Hem ajudat a aquest procés de comunicació per tal d’arribar a les estratègies adients, intentant amb aquestes que la participació i comunicació constant i en igualtat de condicions tengui una continuïtat en el temps i sigui adequada a les necessitats que es mostrin en cada moment.

Sempre hem volgut arribar el més lluny possible per tal d’aconseguir apropar-mos a  la millor qualitat educativa i per això, ens queden molt de punts oberts del projecte que encara necessiten que s’hi treballi, així com fer-hi avaluacions i verificar que la millora es possible i funciona. A tot això, però, ho veiem com un fet positiu i no com una dificultat, ja que veiem tota la tasca que ens queda per fer com una possibilitat d’arribar al fons, tenir més temps per planificar les millores, aplicar-les sense presses ni prejudicis, adaptant-se de mica en mica a les famílies que vagin arribant a l’escola, i també poder-les avaluar i fer una retroacció de cada nova estratègia amb el temps i la dedicació que aquestes demanen. És a dir, som conscient de que encara hi queda feina per fer i punts on aprofundir-hi, però pensam que es tracta d’un projecte a llarg termini dels qual nosaltres hem establert els fonaments i hem començat amb les primeres passes. 

Tant nosaltres com l’equip docent estam molt contentes dels esforços dedicats, la qual cosa reflexa tota la feina i temps dedicat. Així mateix, volem remarcar la implicació i facilitats que ens han donat la tutora de pràctiques de la UIB i les tutores de l’escoleta de Valldemossa, així com també a les famílies pel temps dedicat i el suport que ens han donat durant tot el procés, ja que sense qualsevol d’aquestes parts implicades no hauria sigut possible el resultat obtingut a dia d’avui.

Les etiquetes:

1.4 hem reflexionat al voltant de tota la informació i feina duta a terme al nostre projecte, arribant així a conclusions sobre el nostre procés i del que ens quedarà per fer tant a nivell teòric com pràctic.

5.4 en aquesta entrada reflectim els obstacles que ens podíem trobar en l’aplicació del projecte de millora ala realitat del centre per la qual cosa i deixam punts oberts per tal de superar aquestes resistències i aconseguir així una continuïtat en el temps.

 

Aprenentatges dels projectes de millora i dels documentals

El fet de poder escoltar i veure els projectes i documentals dels companys fa que d’alguna manera en pugui beneficiar la meva pròpia experiència. De totes les experiències que s’han compartit n’he pogut extreure alguna cosa, fins i tot algunes idees per a poder aplicar jo mateixa a la pràctica, la qual cosa penso que és molt important ja que ens pot dur a reflexionar al voltant de la realitat que ens envolta i a poder introduir-hi canvis i propostes de millora, tal i com s’ha comentat a classe.

Voldria fer referència a tres de les experiències compartides, que penso són les que més m’han fet reflexionar. La primera és la del racó del moc, en relació a aquesta, em vaig sentir molt identificada en tot moment ja que a la meva escoleta en tenim. N’hi ha un totalment similar al que es va explicar a classe, en el que a més de tenir a l’abast dels infants el penjador amb el  rotllo de paper, amb la seva paperera corresponent al terra i el mirall a devora per tal que els puguin veure el que estan fent, en el cas de la meva escoleta no consta de un dibuix de un nin i una nina mocant-se sinó que a devora del paper, a la paret, hi ha una documentació en la que apareix una seqüència de fotografies d’un infant de la pròpia classe realitzant tot el procés.

Aquesta documentació permet fer de guia o referència a aquells que ho necessitin i  penso que en aquest cas complementaria bastant bé l’exposició del cas fet a classe. Comparteixo a més les idees de que es tracta d’un espai que serveix per a motivar als infants, que demostra que es creu en les seves capacitats i potencia la seva autonomia.

La segona aportació a la que volia fer referència és el documental de bon dia, gràcies al qual he pogut d’alguna manera complementar la idea que jo tenia d’aquesta rutina, de la que a més en vaig fer una descripció detallada a l’entrada de fa uns mesos sobre una observació a l’aula.

Crec que es tracta d’un moment molt important per als infants ja que els ajuda a establir-se uns hàbits i és encara més beneficiós si es planteja de tal forma que permeti potenciar al seva autonomia. Tal i com vam comentar a classe, i com ja hi vaig fer referència a la meva entrada, crec que es tracta d’un moment en el que una de les finalitats ha de ser oferir l’oportunitat als infants d’anticipar el que passarà posteriorment, col·laborant així en la confecció d’una seguretat i un ordre que els permet sentir-se competents i autònoms en les tasques del seu dia a dia.

El darrer cas concret del que en volia fer esment és sobre el documental de la vida a la parets, el qual crec que inclou molts de missatges importants. Per començar trobo fonamental la varietat de punts de vista que podem trobar sobre una mateixa temàtica, la qual cosa és una manera de mostrar una part de la realitat a dins les aules i a la vida. D’altra banda, el uqe vam comentar a classe del tractament del fet de documentar com el “posar paraules a allò que s’ha fet”, com una dinàmica que t’ajuda a pensar com continuar i que mitjançant la revisió t’ajuda a reflexionar sobre la tasca realitzada, la qual cosa és molt important. A més no es tracta de documentar per a un grup en concret, sinó que és important que es faci per donar visibilitat per als infants, és famílies i els mestres, per als tres àmbits del triangles que formen l’escola. I a més he de dir que aquest és el tipus de missatge i documentació que es duu a terme en el meu centre de pràctiques, i del qual n’estic aprenent.

Aquestes són les idees principals que m’han fet reflexionar sobre les experiències compartides a classe. He de dir que amb moltes d’elles m’he sentit identificada i penso que per això m’han cridat més encara l’atenció, ja que el poder veure reflectida una part de la meva realitat a l’escoleta em fa encara pensa-hi més i trobar possibles relacions i millores.

Les etiquetes:

1.2 en aquesta entrada exposo algunes de les idees que he extret de les exposicions dels meus companys que penso que ajuden a confeccionar una bona actuació professional.

3.2 amb totes les experiències que s’han compartit en els projectes i els documentals s’aporta informació sobre l’organització i manera de funcionar dels centres que ens fan reflexionar i de les que a més n’hem pogut observar evidències documentades.

5.1 la contrastació de totes les aportacions fetes pels companys i la síntesi que he fet jo en aquesta entrada del que em quedo, m’han portat a reflexionar sobre diverses pràctiques i propostes de millora.

"Sa Fosca"

L’entrada d’avui és per compartir un nou espai de l’escoleta on els infants gaudeixen i aprenen dia rere dia d’una manera innovadora.

Es tracta d’una sala a la que els mateixos infants han adjudicat el nom de “Sa Fosca”. Va sorgir de la idea i necessitat de treballar la llum i les ombres, inicialment proposat per les mestres i posteriorment muntat i guiat per les practicants.

La foscor és predominant dins l’espai, tot i que hi ha un punt de llum que es reflexa a una paret que possibilita el treball de les ombres, i també hi ha una panera amb llanternes que ha duit cada infant de casa seva, les quals els infants poden moure lliurement per dins la sala existint així nous focus de llum que es mouen, tornen grans o més petits, etc.

A més, s’ha intentat crear un espai acollidor, on hi troben teles i matalassos que conformen una cabanya, dins la qual hi poden trobar contes que han de mirar amb les llanternes, a un altre racó hi ha coixins, tres cortines creades de paper celofan les quals converteixen la llum blanca de les llanternes en els diferents colors oferts, unes cartolines amb formes retallades i forats penjades per fer ombra i altres  a l’abast dels infants per tal de crear ells mateixos les ombres a la paret, al sostre hi ha una mosquitera fermada de costat a costat dins la qual hi ha objectes que poden ser fluorescents però que no es veuen si no es cerquen amb les llanternes apuntant cap amunt, entre altres moltes variacions que poden anar sorgint per tal de fer evolucionar la proposta que, segons el moment, ha anada acompanyada d’un fil musical.

Amb aquesta experiència hem pogut veure com els infants no associen ja la foscor amb la por, hem pogut observar la infinitat de jocs simbòlics que han desenvolupat i els descobriments i sorpreses que han duit a terme ells i que ens han fet viure a nosaltres, i també la imaginació que han arribat a tenir i l’ajuda que s’han ofert els uns als altres en distints moments.

D’aquesta experiència n’hem quedat sorpreses i agraïdes en veure les ganes dels infants per entrar-hi i descobrir-hi, i de ben segur en un futur tindrà una continuïtat en el centre i també per nosaltres. 

¿Qué quiero ser de mayor?

Avui volia compartir aquest vídeo. Pens que són uns minuts que ens poden fer reflexionar sobre moltes coses. Sobre el temps que dedicam al que fem, als petits moments, a la vida...una visió de temps i de vida que és la que actualment es transmet des del mon dels adults al món dels infants.

"A los 5 años, mi madre me dijo que la clave de la vida era la felicidad, cuando fui a la escuela me preguntaron que quería ser de mayor, escribí: FELIZ. Me dijeron que yo no entendía la pregunta, les dije que ellos no entendían la vida". (John Lennon)

Plàstica

Avui han tornat a fer plàstica a l’escoleta. Feia unes setmanes que no en feien, a més a més avui les practicants hi hem introduint algunes innovacions.

Hem jugat amb els contrasts i els suports d’avui eren de color blanc i negre, mentre que les pintures que oferien també ho eren. Les estratègies utilitzades per els infants han estat molt diferents i em fascina veure com a través d’aquestes propostes  els infants reflecteixen d’alguna forma la seva manera de ser a través d’un altra tipus de via com es l’expressió artística.

No és el simple fet de pintar, ells van més enllà; manipulen, experimenten, proven, juguen, descobreixen, pensen, creen...aprenen gaudint!

“A los doce años sabía dibujar como Rafael, pero necesité toda una vida para aprender a pintar como un niño” (Pablo Picasso).

Plans de millora en xarxa

En aquest entrada volem reflectir la recerca que hem fet a través de la xarxa per tal de documentar-nos al voltant de les temàtiques dels Plans de Millora i d’aquesta manera aprendre’n. Les temàtiques seleccionades són el pati, el passadís i el traspàs a 3 - 6.

El projecte relacionat amb el pati de l’escola parteix de la realitat existent a l’escoleta fent un anàlisi dels diferents espais que presenta, i així localitzar les febleses a millorar per tal de convertir els patis en espais més enriquidors per als infants i el seu joc. Per això, contemplen objectius com promoure la participació dels infants en tot tipus de joc i amb igualtat d’oportunitats, així com  la cura del material i les instal·lacions, sempre a partir de valors com el respecte, la participació, la generositat, la cooperació, etc.

El pati és un espai més dels centres i per tant tan educatiu com la resta, que sovint queda descuidat. És per això que hem cregut oportú parlar d’aquest projecte de millora ja que li dóna la importància que es mereix a dit espai i a més cerca recursos per tal d’oferir varietat i qualitat als més petits. A més a més, del tractament d’aquests espais dependrà el desenvolupament i el joc que puguin dur a terme els infants i en conseqüència els seus aprenentatges. Per tots aquests motius és important cuidar l’estètica i disseny de tots aquest per tal que tenguin una evolució, tenint en compte la importància de l’ambient que s’ofereix als infants.

El segon projecte al que volem fer referència parla sobre el passadís. Volem destacar que a la nostra escoleta, a causa de la metodologia utilitzada de descompartimentació d’espais, els passadissos adquireixen un paper molt important en el dia a dia del centre. Es tracta d’un projecte que també sorgeix a partir d’uns necessitats reals com racons poc innovadors i atractius, pobres en materials i la falta de varietat en els tipologies de joc que s’ofereixen. Els objectius principals d’aquest pla recullen la idea de crear un espai lúdic i atractiu que permeti als infants adquirir aprenentatges a través de la manipulació i el descobriment.

És per aquests motius que ens ha cridat l’atenció aquest projecte de millora i del qual en volem destacar alguns punts com la importància de treballar per a la millora de les propostes cap a una línea més innovadora i atractiva,  per tal d’aconseguir afavorir el desenvolupament general dels infants, oferint diverses oportunitats de joc, propiciar el joc en situacions significatives per d’arribar a aprenentatges amb sentit, a partir de moments compartits entre iguals, on s'inclou també a les famílies.

El tercer projecte que hem triat és al voltant del traspàs de 0 – 3 a 3 – 6. El tractament de les inseguretats i la gran quantitat de canvis que provoquen en els infants i les famílies justifica la necessitat de prestar atenció cap a la millora del moment, així com el nou procés d’adaptació.

Aquest projecte es marca objectius com: aconseguir l’adquisició de l’autonomia  i la seguretat emocional del infants, establir vincles de relació amb els iguals i els adults, exercitar la resolució pacífica de conflictes mitjançant actituds d’ajuda i col·laboració, entre altres. Així, trobem algunes propostes molt interessants i que creiem que haurien de ser la base de la bona pràctica educativa com són: la coherència entre els dos cicles que abasta el traspàs i visitar l’escola on seran acollits al nou curs els infants del primer cicle per poder iniciar la familiarització amb el nou espai. D’aquesta manera no es partiria de zero i el nou procés d’adaptació s’iniciaria ja d’una certa coneixença dels espais i les maneres de fer.

Hem seleccionat aquests projectes perquè tenen punts que ens semblen molt interessants, però a més a més hi veiem una possible relació amb el projecte de millora que estem duent nosaltres a terme a la nostra escoleta de pràctiques, al voltant de la participació entre l’escola i la família.

Tot projecte de millora conté pràctiques que tothom caldria conegués i a més, aquestes sempre poden establir connexions amb qualsevol temàtica. Per això ens emportem idees com que la família també pot col·laborar o participar en la transformació i ús del pati, que pot participar en activitats basades en el reciclatge i la reutilització de materials oferint una continuïtat a casa o bé, conscienciar a la família de la importància del traspàs i la adaptació, ja que són uns membres directament implicats en dit procés de gran importància per als infants.

Pàgines consultades:

El pati: http://www.slideshare.net/iriscampanet/presentaci-projecte-de-millora-20797319

El passadís: http://www.slideshare.net/Lidiamaestrevidal/projecte-de-millora-20864024

El traspàs de 0 - 3 a 3 - 6: http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

Les etiquetes:

1.1 Per poder realitzar aquesta entrada ens era necessàri consultar diferents recursos que ens duguéssin a ampliar els nostres aprenentatges al voltant de la realització d’una bona pràctica.

4.2 ja que a partir de la recerca de projectes de millora hem pogut conèixer i comparar entre si bones pràctiques aprenent d'aquesta manera de cada una.

5.1 ja que hem diferenciat projectes de diferents propostes i hem cercat relacions amb el nostre projecte de millora.

Materials naturals

Elements per manipular, que són atractius i a més són petites parts de la realitat que hi ha allà a fora.

Diferents característiques i propietats per conèixer i amb les que experimentar.    

“El procés de coneixement dels infants s’inicia sempre des de molt petits amb una exploració dels objectes. Tal com va ensenyar Piaget (1969), es coneix quan s’actua sobre els objectes, quan es fan accions sobre els objectes.” (Bassedas, E. , 1996).

Es tracta d’apropar-los aquests objectes i quina millor manera de adquirir un primer contacte amb el coneixement d'una part de l’entorn que els envolta que a partir de petits fragments d’aquest!                                          

                                   

Abans d'anar a dormir...

La cosa va de sabates aquesta setmana! Volia compartir ara un moment molt puntual del dia a dia a la meva escoleta de pràctiques. Es tracta del pas previ a l’entrada al dormitori, al moment del descans de dos infants que d’alguna manera han decidit incorporar una dinàmica que parteix de la seva pròpia iniciativa per tal de interioritzar la transició d’unes vivències a unes altres diferents.

B. i A. són dues nines de les més grans del centre, de les que enguany ja és el seu darrer any i partiran cap a l’escola dels grans el curs vinent. Elles ja fa estona que conviuen plegades dia a dia i que comparteixen moments importants la una amb la altra.

El moment de transició entre el dinar i el descans, s’ha convertit per a elles en un moment seu, de petits rituals que inclouen el moment d’higiene, un petit moment del joc i el darrer pas: la col·locació de les sabates de tots els seus companys. Es detenen, les agafen amb cura i les col·loquen just a davant la porta del dormitori.

Són elles mateixes les que demanen aquest moment, les que reclamen un temps , les que aprofiten aquesta llibertat i autonomia de poder dur a terme el seu petit ritual. Un pauta que d’alguna manera conclou el seu matí i els hi serveix d’entrada a un nou moment més relaxat.

...quina millor manera de concloure el mati que agrupar i donar forma a les sabates que els han acompanyat a elles i a als seus amics durant tot el temps aquell dia, a allò que els serveix de símbol a cada un!

El nostre projecte de millora

L’equip de mestres de l’escoleta de Valldemossa ens va proposar fer el projecte de “La participació: interessos i necessitats de les famílies”. El que les va motivar per escollir aquest projecte va ser la necessitat de revisar la relació amb les famílies, ja que és un punt molt important del seu projecte educatiu, així com les bases de la comunicació, l’intercanvi d’informació i implicació. Així, volen saber quines són les necessitats reals de les famílies, la seva demanda, la funcionalitat dels canals de comunicació existents en l’actualitat i per tant, per poder saber a què els val més la pena dedicar el temps.

En tot això, vam acollir la proposta amb moltes ganes i iniciativa, ja que així aprofundiríem en aspectes amb els quals mai abans havíem treballat.

Així, la primera passa que vam dur a terme fou posar en comú el que cada membre de l’equip entenia per participació, i a partir d’aquí, vam iniciar la recerca de la fonamentació teòrica al voltant de la temàtica. D’aquesta manera vam poder conèixer les creences de les mestres en relació al paper de les famílies a l’escola, el que s’esperava d’aquestes i establir un primer contacte amb les eines que s’oferien per aconsseguir-ho.

Seguidament, vam haver de cercar una eina que ens permetés conèixer les necessitats de les famílies i poder-les comparar amb les de l’equip docent. Per això, vam dissenyar un qüestionari que vam passar a les famílies i un altre per a les mestres, del qual en aquests moments n’estam extraient els resultats. Aquesta eina ens ha permés extreure unes primeres conclusions sobre les creences que tenen les famílies de l’escola, de les seves expectatives i motivacions, a partir de les quals podem començar a introduir les primeres millores i continuar la tasca de revisió i anàlisi de la realitat del centre, així com dels canals i espais que s’ofereixen  per a la participació.

Conseqüentment, a partir d’aquesta revisió tenim en procés l’elaboració d’un Pla de Comunicació pel centre on s’estableixin les pautes a seguir per tal de potenciar i millorar el contacte entre l’escola i les famílies, aconsseguint una comunicació bidireccional.

En quant a les possibles propostes de millora tenim en ment la incorporació de la tecnologia dins el funcionament de l’escola a partir de la creació d’un blog per el centre que serveixi per agilitzar molts moments d’intercanvi que necessiten una millora, així com seguir innovant en l’elaboració del Pla de Comunicació i la creació de les línies de referència per a dur a terme una bona comunicació i participació bidireccional entre l’escola i les famílies.

Per acabar, volem dir que el projecte es va construint de manera col·laborativa entre mestres i practicants, sempre se’n parla i s’acorden possibles actuacions a les reunions de claustre, i tota nova passa que anam realitzant es comenta i reflexiona conjuntament.

Per tal de poder avaluar les millores aplicades establariem un cronograma de revisió de les noves propostes, així com un Pla de Comunicació que servirà de guia per a futures actuacions, a més del feedback de les pròpies famílies amb la seva utilització del blog i la contestació de futurs qüestionaris que pugui elaborar l’equip docent del centre.

«Tan sols des del reconeixement absolut dels altres, el respecte i l’amor, trobarem les vies per fer d’aquesta relació entre la família i l’escola un lloc de trobada que ha de donar nombrosos fruits, ja que en gran mesura és a les nostres mans el futur de les noves generacions» (Parellada, 2007).

Nota diària

Tauló informatiu

Les etiquetes:

5.2 ja que poder dur a terme el nostre projecte de millora  hem hagut de realitzar un anàlisi de les necessitats sentides per tal de detectar els punts sobre els que més treballar.

 5.3 ja que encara que a l’entrada només feim referència a una menció, per poder dur endavant el nostre projecte hem hagut de fer una recerca exhaustiva de la qual ens hem enriquit i ens ha servit per ampliar els nostres coneixements i elaborar el nostre propi criteri.

Infancia, la edad sagrada (Evania Reichert)

Fa unes setmanes vaig assistir a un seminari al voltant de la infància que me va agradar molt. Volia compartir en aquesta entrada algunes de les idees que en vaig extreure, entre moltes altres.

CRECER, APRENDER e INNOVAR, van ser algunes de les paraules amb les que vam entrar dins el tema de la infància, un tema que per damunt de tot penso que implica respecte.

Tal i com ja hem sentit moltes vegades el nostre objectiu principal ha de ser crear unes bones condicions que potenciïn el ple desenvolupant dels infants. És en aquests primers anys de vida en els que es crea el “fons de reserva” que ens acompanya al llarg del nostre camí. Afermament en el que queda demostrada la importància d’aquests primers aprenentatges, intercanvis i interaccions.

L’autoeducació és un altra factor important en tot aquest procés, la importància de trobar el propi temps, de donar als infants les oportunitats i estratègies que necessitin per trobar-lo i així deixar aflorar les potenciats que tenen tots i cada un d’ells.

D’aquesta manera és com des de petits ens anem convertit en qui som, anem creant la nostra identitat, que a la vegada de fer-nos únics i diferents a la resta ens ajuda a unir-nos als demés també, a trobar el nostre lloc entre els altres, ja sigui a causa de les nostres

És necessària per tot això una educació que estimuli el desenvolupament i que fomenti l’autorregulació de cada un. Per aquesta autoregulació són molt importants els límits. Aprendre a respectar-los i a conviure amb ells, quines coses puc o no puc fer.

Dins el meu rol de mestre-practicant, aquest és un aspecte que em costa molt de treballar, la contundència a l’hora de posar límits als infants, d’ensenyar-los fins a on poden arribar. Tinc molt gravada una frase que la meva tutora m’ha dit en més d’una ocasió: “Posant límits als infants els estàs respectant”. Donada la seva importància, penso que aquest és un dels aspectes més importants a treballar per la meva part.

Com a conclusió volia destacar que crec que tot aquest recull d’idees, relacionades les unes amb les altres, duen a aconseguir el plaer d’evolucionar i anar adquirint autonomia. D’aprendre a parlar de tots els tipus d’emocions en cada moment. En definitiva d’aprendre a conviure amb un mateix i amb els altres. D’aprendre a viure la vida.

Vos enllaç un vídeo que ens van mostrar quan parlàvem dels períodes del desenvolupament i que em va sorprendre molt:

M'ajudes?

Fa unes setmanes es va crear una nou racó a l’aula del més grans de l’escoleta de Valldemossa. En aquest temps m’ha resultat molt enriquidor observar el joc que poden desenvolupar els infants amb els diferents materials, les interaccions i els intercanvis que es donen, com una peça de vestir o unes sabates es poden convertir en el millor aliat dels més petits i fins i tot quins són els progressos que ells mateixos van duent a terme en els seus jocs.

A pesar de les diverses oportunitats que ha donat aquest espai de les disfresses a l’aula, no és una simple descripció el que vull fer sinó que volia compartir amb vosaltres un moment puntual, una interacció molt breu entre dos infants que vaig poder observar l’altra dia i que m’ajuda a anar més enllà de sols unes sabates de disfressa.

Na C. i na J., com solen fer tots els matins, van agafar del nou racó de l’aula unes sabates que substituïssin les seves, unes que fan renou, que sols tenen quan són a l’escoleta. Una vegada se’ls havien posat, vana anar a fer una volta per el passadís i així lluir la seva nova adquisició.

Jo les observava en la distància i a na C. la sabata que havia agafat, que s’ha de dir li era bastant gran, se li desfermava tota l’estona però ella se la col·locava com podia i seguia caminant. En un moment determinat es va aturar i acotada al terra va intentar fermar-se-la bé d’una vegada. Per més que ho intentava no podia. En aquell moment va alçar es cap i mirant a la seva companya li va dir: “M’ajudes?” assenyalant-li la sabata. J. sense pensar-s’ho es va acotar i li va fermar. Després C., que havia estant observant com ho feia la seva amiga, la va mirar i li va dir: “Gràcies” al que J. va contestar: “De res”. Es van aixecar del terra i donant-se la mà van seguir la seva ruta per l’escoleta, amb una rialla dibuixada a la cara.

Es tracta d’un moment breu, d’un intercanvi entre infants que podria haver passat desapercebut als meus ulls, però en aquell moment vaig tenir la sort de poder gaudir. Un intercanvi de tres paraules i gestos, que sense ser una cosa premeditada, va donar sentit a moltes de les coses per les que es treballa en el centre dia a dia.