El meu cas: el perquè d'una reacció.

La situació d’aula de la que parlaré es va desenvolupar a la sala de psicomotricitat de l’escoleta de Valldemossa.

Hi havia un parell d’infants jugant a l’espai motriu. Tots ells compartien materials i jocs. En un moment determinat, es van posar al meu davant A. i Is..

En aquell moment A. estava tombada damunt uns mòduls de psico, sense molestar a ningú i Is. es va atracar a dir-li que es llevés. Ho va fer una vegada darrera l’altra en repetides ocasions i cridant. Jo un parell d’aquestes vegades li vaig explicar que A. no l’estava molestant i que ara era ella que en aquell moment estava allà, que per utilitzar el material li havia de demanar i en el cas que no li volgués deixar, li havia de donar un temps a la seva companya  perquè pogués jugar i esperar per utilitzar-lo ella després.

D’aquesta manera i després d’uns minuts de trobar-se en aquesta situació quan Is. es va atracar més i més per a seguir “importunant” a A., aquesta va reaccionar mossegant-li la mà.

En aquest moment va aparèixer la mestra, E., que va intervenir davant aquesta situació. La mestra va agafar a Is. i va cridar a A. per tal que s’atraqués. A continuació va ajudar a Is. a explicar-li a A. que amb el que ella havia fet li havia fet mal i que no ho havia de fer això, per tal que veiés el mal que tenia ara Is., que seguia plorant i tenia la marca de la mossegada a la mà.

Reflecteix així la importància que la mestra li dóna no sols que els infants aprenguin a no fer mal sinó a ajudar-los a ser conscients que les seves accions poden afectar i interferir en els altres. Treballa així els inicis de desenvolupament de l’empatia, encara que per l’etapa de desenvolupament en la que es troben són principalment infants egocèntrics.

D’aquesta manera, va acompanyar a Is. a posar-se aigua a la mà i després la va acompanyar de nou fins a la sala de psico.

He de destacar que encara i que sí que va agafar a Is., que era qui tenia mal en aquell moment, i va intentar explicar a A. que el que havia fet no estava bé, la mestra tenia clar que el que havia passat havia estat conseqüència de que Is. estava molestant a A..

Encara que A. sigui una nina que sol tenir aquestes reaccions amb freqüència, en els que sol pegar o mossegar, és cert que la seva actuació no havia estat bé, però que no es tracta d’una situació com les habituals, ja que normalment és ella que directament va cap a l’altra, sense una causa aparent, i en aquest cas es tractava d’una reacció a una situació prèvia.

Penso que el més important és que primer de tot va creure convenient prestar atenció a l’infant que tenia mal i demanava ajuda, per tal d’atendre les seves necessitats en aquell moment, reflectint així la seva idea de treballar per tal que els infants sigui capaços de posar paraules allò que senten. Com es sentiria Is. si a més de tenir mal no sabés com explicar-li a al seva companya que no vol que li torni a fer, que li ha fet mal i que per això està plorant? Fins a quina punt centrem les nostres intervencions en oferir-los eines i opcions per a fer-ho?

Però d’altra banda, la mestra no es va deixar dur per les impressions del que passa habitualment. Primer de tot va atendre a l’infant que plorava i li va ajudar a posar paraules a les seves emocions del moment i a saber dir “no”, però d’altra banda s’havia aturat a observar la situació i no havia jutjat ni etiquetat a l’altra infant de forma precipitada, deixant-se dur per el que fa habitualment.

Es tracta d’aturar-se a pensar: l’infant que fa mal, per què ho fa? Quin motiu la dut a comportar-se així? Quines emocions viscudes li han fet reaccionar d’aquests manera?

La mestra  era conscient dels esdeveniments que havien desencadenat en aquella reacció. Pel contrari, la seva intervenció amb  A. hauria estat la mateixa si la mestra no s’hagués aturat a observar detingudament el que havia passat en aquella situació en concret? Si no hagués observat  el comportament dels dos infants i hagués actuat sols en funció del resultat final, la seva actuació hauria estat la mateixa?

Després d’analitzar aquesta situació em plantejo com d’important és que els adults no intentem valorar les situacions i els conflictes viscuts per els infants amb el mateix concepte de justícia amb el que valorem les nostres situacions. 

Les etiquetes: 
4.1 penso que amb l’elaboració d’aquesta entrada he pogut establir relacions entre allà que havia observat en una intervenció de la mestra i els possibles fonaments teòrics i creences que l’havien portat a actuar d’aquesta manera i no d’una altra.

4.3 amb l’estudi del cas observat he pogut pensar una mica al voltant del perquè de les actuacions dels infants i de les seves reaccions, així com analitzar el perquè de la intervenció de la mestra a partir de l’observació detallada d’un moment concret.