Aquestes bones
pràctiques que he seleccionat penso que podrien encaixar en el funcionament del meu centre, per això crec
que el seu anàlisi em pot servir per complementar les dinàmiques que s’hi duen
a terme i a més penso que amb la selecció que he fet s’engloben diferents àrees
importants per treballar amb els infants en aquestes edats com són el treball
de l’autonomia, les relacions i
l’intercanvi d’experiències amb els altres, així com l’experimentació i
descoberta amb diferents materials naturals i espais.
Pel que fa a la
primera bona pràctica que he seleccionat està relacionada amb un espai de la
vida quotidiana, el moment del beure. He de destacar que l’autora d’aquest
article és la meva tutora de pràctiques de l’escoleta, per la qual cosa en
aquest temps m’ha transmès aquesta iniciativa a confiar en les capacitats dels
infants i a potenciar el treball de la seva autonomia a partir de moments
quotidians, així com a donar-los oportunitats en les que pugin anar treballant
aquesta autonomia i en els que es recolzin els seus sentiments de ser
competents i capaços.
A la meva escoleta
disposen d’un funcionament per beure aigua que comparteix algunes
característiques amb el que s’explica en aquesta bona pràctica. En aquest cas
no existeix un racó però disposen a l’aula d’una safata en la que hi apareix
una fotografia individual de cada infant, sobre la qual hi ha un tassó i una
gerra d’aigua al costat de les fotografies i els tassons corresponents. Així
els infants tenen la safata a la seva vista i poden demanar aigua, són ells els
que agafen el seu tassó i ells els que el tornen al seu lloc després del
berenar i el dinar. No es tracta ben bé de la mateixa pràctica, però s’hi poden
observar trets similars que afavoreixen el treball de l’autonomia de l’infant i
del seu reconeixement, el qual penso que és el més rellevant en els dos casos.
La segona bona
pràctica parla del treball amb materials d’experimentació, materials naturals,
continus i discontinus, que permeten als infants manipular i descobrir
mitjançant trasbalsaments, omplint i buidant, surar i enfonsant-se, observant
atentament quins són els moviments que es duen a terme i tenint l’oportunitat
d’experimentar a través dels sentits. Què millor que aprendre a partir del
plaer de sentir i del plaer de jugar, ja sigui el meu joc o el joc del del meu
costat.
La tercera i
darrera pràctica seleccionada és una mica més general, ja que parla de l’ambient.
En aquest es remarca no sols la importància de l’harmonia, la riquesa i
l’estètica de l’ambient físic, sinó del clima que es respira dins el centre, un
espai que tingui una personalitat pròpia, que emeti informació i la pugui
rebre. Són un cúmul de factors a tenir en compte que penso que condicionen els
processos d’ensenyament-aprenentatge que s’hi duen a terme en aquest espai, i
als quals se’ls pot afegir molta riquesa a partir de les propostes, les
eleccions i les actituds que s’hi duguin a terme en aquests espais.
Es tracta de crear
ambients que proposin, que suggereixin i que acullin. Penso que és molt
important que es creïn espais on els infants siguin els protagonistes i es
puguin relacionar, per tal de conèixer-se a ells mateixos i als altres, on
puguin viure els seus temps.
"Algú ha escrit que l'ambient ha de ser una
espècie d'aquàrium que reflecteix les idees, la moralitat, les actituds, les
cultures de les persones que hi viuen" (Loris Malaguzzi).
Les etiquetes:
4.2 amb aquesta entrada he
identificat algunes trets de propostes i dinàmiques que trobo interessants per
tal de treballar-los amb els infants i penso que he pogut fer una mica de
síntesi dels temes que torbo més importants a tractar, a partir de la
comparació d’un parell de propostes.
5.1 penso que aquesta selecció
de bones pràctiques me pot ajudar a extreurer-ne els trets més característics
de les mateixes per tal d’anar creant-me els meus esquemes d’actuació i
estratègies d’intervenció per tal de millorar la pràctica i a l’hora poder
introduir propostes de millora que encaixin dins el funcionament del meu
centre.
Hola Maria!
ResponderEliminarM'agrada el que comentes del racó de beure aigua. Vaig estar llegint l'experiència de l'Escoleta Escola Nova de Palma, i em va cridar l'atenció. De fet, analitzant les rutines que fomentaven l'autonomia i les que no, vaig trobar que a l'aula on jo realitzo les pràctiques aquest fet de beure aigua no es fa pensant en l'autonomia dels infants, sinó en la comoditat de la mestra, ja que he estat observant que els infants només beuen aigua quan la mestra els n'ofereix en els moments dedicats a l'alimentació (berenar i dinar). Així que quan vaig llegir aquesta experiència ho vaig comentar a la meva tutora i em va dir que elles muntaven el racó de l'aigua cap a final de curs, quan la calor permet que els infants es mullin, perquè sinó els infants que encara no controlen i no coordinen suficientment per abocar-se aigua de manera autònoma s'havien de canviar de roba contínuament, i quan fa fred no és convenient que vagin humits. La resposta em va convèncer, en part, perquè pens que té raó, pel que fa a que els infants vagin humits; però per altra banda pens, si no se'ls dóna l'oportunitat més que un darrer mes del curs, l'aprenentatge d'aquestes destresses (sobretot d'abocar aigua) no s'acabarà d'assolir de forma autònoma plenament.
Com veus els infants de la teva aula respecte aquest tema? Es banyen molt sovint? O ja ho controlen?
Una abraçada!
Marina,
EliminarEntenc a la teva mestra i la reflexió al voltant de què els infants vagin humits, però comparteixo amb tu la reflexió en la que fas referència a que si no se’ls dóna l’oportunitat més que en un sol mes aquesta destresa no s’acabarà d’assolir plenament.
Pel que fa al meu centre, tal i com vaig explicar no disposen d’una racó pròpiament dit sinó que tenen la palangana amb les fotografies dels infants, els respectius tassons i la gerra amb aigua sempre a la vista dels infants. Quan aquests volen aigua la demanen i ells mateixos agafen el tassó, encara que si no disposen de superfície donar suport al tassó és la mestra la que els posa l’aigua.
D’altra banda en el temps del dinar i del berenar es reparteixen els tassons i disposen d’una gerra petita a la taula que es va omplint d’aigua i amb la que són ells mateixos que se l’aboquen, de fet ells són els que demanen fer-ho de maner autònoma i són ells els que demanen ajuda si la necessiten.
Realment es tracta d’infants molt autònoms tant amb aquest tema com amb altres però, en aquest cas ho fan bastant bé i encara que algun accident sigui inevitable de tant en tant, es saben concentrar en el que fan en aquell moment, controlen bastant els moviments, les quantitats i quan aturar, gaudeixen de poder fer-ho per ells sols i mostrar-ho a tots els altres. A més a més saben respectar i demanar el torn, així com esperar a que els hi toqui.
Crec que si se’ls ofereix la oportunitat, els recursos i l’ajuda per poder treballar accions com aquesta, donant-los també el temps suficient per fer-ho i motivant-los, són ells mateixos els que s’impliquen per tal d’aconseguir fer de manera autònoma les coses i sentir-se competents.
Ànims amb aquest espai quan l’inicieu amb el bon temps, segur que els infants us sorprendran.