Observació: El bon dia

Aquesta narració té a veure amb una observació realitzada sobre el moment del bon dia a l’aula de 1-3 de l’escoleta de Valldemossa. Aquest ritual es realitza cada dia a mitjan dematí i segueix el mateix patró encara que segons les circumstàncies poden variar les intervencions i estratègies de la mestra:

Abans del moment de berenar, han anat tots els infants del grup dels més grans cap a la seva aula, des del diferents espais on estaven jugant. En arribar, automàticament tots s’han assegut tots al futon fent una rotllana i esperaven a estar tots per poder començar el moment del bon dia.

Aquest ritual ha estat dirigit per na Xisca, tutora de l’aula. Entre tots han cantat una cançó “Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, la Lluna s’amaga i el Sol deixa sortir. Bon dia,  bon dia, bon dia el dematí, el gall ha cantat i el dia a començat, bon dia a tots!”. Mentre la cantaven, i guiats per la tutora acompanyaven la cançó amb diferents gestos i moviments que es repeteixen dia a dia i que tots els infants ja tenen interioritzats.

Una vegada finalitzada la cançó na Xisca, com a estratègia per poder revisar entre tots quins infants havien anat avui a escoleta, ha anat dient els noms de tots els infants utilitzant la fórmula “Ha vingut ha vingut... Bon dia...!! i després fa el mateix utilitzant els noms d’alguns dels germans dels infants de l’aula i tots ells entre rialles contesten: “No... Va a l’escola dels grans!”.

Un dels  infants estava a l’aula dels nadons jugant i ha arribat tard al bon dia, quan ha arribat i s’ha assegut al futon na Xisca ha demanat a la resta “Qui és que ha arribat tard i li hem de donar el bon dia?” Han donat el bon dia a aquest darrer infant i la tutora ha finalitzat el recompte dient: “Si avui hi som tots, no hi ha ningú malalt!”.

Després de tot el procés ha dit: “Ara mos pujam ses mànigues i anem a rentar les mans per berenar”. Tots els infants s’han aixecat les mànigues, i els que tenien més dificultats han demanat ajuda. D’aquesta manera han anat buidant l’espai del futon en direcció cap al bany.

He seleccionat aquesta observació perquè baix el meu punt de vista aquest es tracta d’un moment prou important en el dia a dia dels infants ja que els permet treballar diferents capacitats. Algunes d’aquestes estan relacionades amb l’adquisició de nocions temporals i la seva seqüenciació o l’anticipació d’esdeveniments, ja que sempre ho fan abans del berenar, i finalment amb aspectes de l’atenció, l’observació, l’expressió i les relacions. Tot això treballat d’una manera dinàmica i participativa.

A més  a més aquest moment es treballa seguint unes passes i unes estratègies determinades que es van repetint dia darrera dia i que permet als infants poder seguir a la mestra i implicar-se. D’aquesta manera s’introdueix aquest tipus de ritual que permet als infants anar agafant seguretat en el seu dia a dia i anar configurant d’aquesta manera una identitat que reforça també la identitat individual de tots els membres que formen el gran grup, propiciant així l’establiment de vincles.

Penso que aquest desenvolupament de la identitat es va assolint dia darrera dia, amb dinàmiques com l’observada, i mitjançant la pròpia iniciativa dels infants. A més a més la metodologia del centre propicia aquestes interaccions i intercanvis, que es demostren en moments compartits de joc i ajuda i la verbalització de les emocions tant positives com negatives que duen a terme els infants.

Les etiquetes: 
1.2 es tracta d’un moment del dia a dia a l’aula, al que li dono molta importància, pels aprenentatges que es poden generar i per el significat que pot tenir en la rutina dels infants. És per això que penso que és molt beneficiosa la seva aplicació a la pràctica de l’aula i que dóna suport a una bona actuació professional.